Klaatu Barada Nikto

dijous, 11 de juny del 2015

Un final poc hipertextual?

En un episodi de la sèrie The Knick (l’acció es desenvolupa en els començaments del segle XX a Nova York dins l’àmbit d’un famós hospital del moment, el Knickerboxer) un personatge assegura convençut viure l’època d’allò ‘invisible’, en referència a la implantació de l’electricitat en tots els àmbits, i a recer d’aquest monumental descobriment, l’augment imparable d’invents rellevants, com per exemple, els aparell de raigs X (en aquest cas la seva aplicació a la medicina esdevé un avenç incomparable).
Si haguessin de resoldre la mateixa escena en la nostra època, sens dubte hauríem d’afirmar que només l’aparició i desenvolupament de la Xarxa i les seves aplicacions ulteriors al món del coneixement i l’empresa constitueixen un moment semblant -o potser superior en importància-, atesa la difusió d’abast planetari de Internet (tot i que al respecte d’ambdós cassos es poden oferir un bon grapat d’objeccions que no constitueixen més que aspectes circumstancials –significatius però no determinants- per invalidar la importància cabdal dels escenaris virtuals dins els aspectes més significatius de l’individu en l’actualitat).
Hi ha molts debats al voltant d’aquesta darrera implicació en el paper que juguem en torn a aquesta nova presa de consciència que sembla deduir-se del paper actiu que les xarxes socials exerceixen en la configuració de les noves identitats del futur. Quan de fet s’ha volgut veure l’adaptació de la literatura a la ficció hipertextual, es podria dir, s’han ignorat certs pressupostos al voltant dels canvis de paradigmes: aquests no signifiquen mai una simple revisió d’un model sinó una completa transformació ‘orgànica’ d’un tot, del qual només certes despulles es conserven, en un procés de reaprofitament que no obeeix més que a la necessitat (del darrer esglaó d’aquella escala, abans del darrer salt amunt, prèvia una puntada a l’escala que cau i desapareix, així la ficció hipertextual juga aquest paper).
Les ficcions en l’actualitat es preparen pel retrobament amb els aspectes que configuren la realitat en un estadi final, nou: el de la ment hipertextual. Un escenari que treballa en la tecnologia de la modificació del cos i la ment com a ‘eines’ del joc virtual. Aquest terme, cada vegada més adaptat a les noves condicions, acabarà significant un pla més en l’escenari de la nostra realitat, allò virtual esdevindrà un plus a la mateixa vida (per exemple les aplicacions a la medicina amb els implants tecnològics en xarxa amb estímuls cerebrals). 
Però en l’actualitat ja s’està treballant en altres àmbits, per exemple, amb ‘núvols’ d’emmagatzematge mentals i la implantació de nano-robots que activen el seu funcionament amb els estímuls cerebrals. Aquesta tecnologia significarà el motor del canvi a través d'un salt conceptual sense precedents que integrarà les il·luminacions dels territoris inexplorats d’inicis del segle XX arran l’electricitat, junt amb l’expansió de les xarxes del XXI, per endinsar-nos més enllà dels límits de la dissolució de l'individu, en el territori inexplorat de la nova consciència del futur.

divendres, 5 de juny del 2015

Anàlisi lexicomètrica: Monges en acció! (3 de 3)

Contextes
Fent ús de l'eina Concordance es posa en evidència el caràcter crític de la política assetjada per les intervencions 'no autoritzades', però també es fa evident la necessitat de contextualitzar el moment polític i la seva excepcionalitat, la pèrdua de credibilitat dels partits tradicionals esperona l'activisme i la participació ciutadana, on molts col·lectius religiosos s'han manifestat històricament d'una manera activa.

Com es posa de relleu amb monja, monges, Església hi ha una identificació entre les monges i el procés català i la corresponent reacció i enfrontament amb l’Església (identificada amb l’estat espanyol, la jerarquia, el poder conservador). En el cas de Lucia Caram s'afegeix la xenofòbia, constatant que les reaccions contra les monges activa les passions més baixes.


El caràcter social de les reivindicacions es barreja, torna a aparèixer la crítica contra Sor Lucia pel seu origen estranger.
Les monges estan molt lligades al territori i al procés de independència.

Conclusions
Opinions molt enfrontades i polaritzades al voltant de la participació activa en política d'aquestes dues monges -sovint ultrapassant els límits del mer debat polític-, reflecteixen la manca de cultura democràtica en aquest país d'una societat que es vanta de moderna. Resumint, aquells que es mostren favorables tendeixen a valorar el treball social molt positivament i majoritàriament accepten la participació en política per part d'ambdues monges. Contràriament els més crítics afirmen la incompatibilitat entre l'exercici de la religió i la pràctica política. S'ha de palesar que les crítiques (i fins i tot nombroses amenaces físiques) provenen del sectors religiosos i polítics més conservadors -potser pel sentiment de 'traïció' a la seva condició sumant-se a les reivindicacions polítiques d'un moment tant excepcional com el que es viu a Catalunya, marcadament social i progressista-.
La meva resposta a aquests darrers és obvia, potser no es fica en política l’Església quan pressiona per les polítiques que considera afins a la seva ideologia, o no feia política clarament orientada al sector més recalcitrant el cardenal Rouco Varela? No és política estar en contra de l'avortament o del matrimoni de gais i lesbianes en una societat laica? No hi cap dubte que contràriament a la dita 'el que és del Cèsar' l'Església sempre ha participat en política (i si no de què Franco sota pal·li?) perquè és una institució que forma part de la societat i per tant, de la política, on conjuga ideologia, interessos, etc.
Un altre punt important seria considerar si la condició de dones de les dues religioses no contribueix d’una banda a 'agreujar' el que ja sembla intolerable als sectors més intransigents i conservadors, que desitjarien que ambdues es dediquessin a les labores própias de su condición, però al mateix temps pot incrementar el sentiment de simpatia dels sectors més progressistes, tot sigui dit, no necessàriament sempre laics, fent que la crispació i la polarització siguin encara més evidents.


Webigrafia
Monges i polítics, Xavier Ginesta, el Periódico, Opinió. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/monges-politics-4212001 [Consulta:02,06,2015]
Forcades defensa que les monges facin política i critica la “ingerència a la llibertat d'expressió” de Fernández Díaz, Laia Vicens Vic, Ara, Política. http://www.ara.cat/politica/Forcades-ingerencia-dexpressio-Fernandez-Diaz_0_1360664237.html [Consulta:02,06,0215]
El Vaticano examino el activismo de las monjas Caram y Forcades, Enric Juliana, Josep Playá Maset, La Vanguardia, Política, http://www.lavanguardia.com/politica/20150519/54431324977/vaticano-examina-activismo-monjas-caram-forcades.html [Consulta:02,06,2015]
Catalunyareligió.cat, L'actualitat religiosa des de Catalunya https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/roba-estesa/monges-en-campanya-191698 [Consulta:02,06,2015]
El bloc d'en Ramon Bassas, Militància, sensacions i apunts de ruta http://ramonbassas.blogspot.com.es/2012/07/les-monges-estan-de-moda.html [Consulta:02,06,2015]
Lucia Caram ‘apela a Roma’ en una carta abierta al Papa, Juan Rubio, La Vanguardia, Blogs. http://blogs.lavanguardia.com/atrio/2015/05/23/lucia-caram-apela-a-roma-en-una-carta-abierta-al-papa-68692/ [Consulta:04.06.2015]

Anàlisi lexicomètrica: Monges en acció! (2 de 3)

Procediment:
Dues dones singulars situades en ple ull de l'huracà polític actual. Després de les eleccions del passat 24 de maig, quan les dinàmiques del pactisme s'imposen sobre la desintegració del bipartidisme, sembla obligat decantar-se. I per suposat aquestes dones valentes ho han fet, tot i les 'reprimendes' del Vaticà i amenaces de tot tipus.
Així vull destriar a través d'uns quants articles d'opinió de les versions digitals dels diaris Ara, La Vanguardia i El Periódico, així com un parell de posts del bloc Catalunyareligio.cat i del socialista Ramon Bassas, una qüestió que em sembla seminal: monges en política, si o no, i per què?

El programari utilitzat pel consultor Joan Campàs, l'’AntConc 3.4.3w ‘desenvolupat per Laurence Anthony ha esdevingut una eina molt útil i de fàcil ús, una vegada es configuren els paràmetres necessaris.
El resultat de la unió de textos i la Wordlist corresponent ha estat aquest:


Word types: 1464

noms
freqüència
1
monja, monges
29
2
Forcades
24
3
política
23
4
Caram
20
5
església
15
6
Lucía
14
7
Teresa
11
8
sor
10
9
ella
9
10
papa
9
11
contra
8
12
roma
8
13
ahora
7
14
callar
7
15
social
7
16
vida
7
17
Catalunya
6
18
electoral
6
19
país
6
20
abierta
5
21
constituent
5
22
davant
5
23
mediàtica
5
24
moda
5
25
procés
5
Comentari
Una primera impressió dels resultats obtinguts ens adverteix de certa coherència interna en la seqüència de noms. És obvi que la personalització és el tema principal d’aquest resultat, per la qual cosa esdevé normal que els noms i cognoms de les dues protagonistes siguin els més citats en les primeres posicions (2,4,6,7 [24,20,14,11,9]*), però entre aquests ja es barregen els termes en conflicte, monges i política, (1,3 [29,23]) fent referència al tema cabdal, accentuat per la proximitat del procés electoral previ als comicis del 24 de maig.
A continuació una sèrie que crec és prou significativa, de les posicions 8 a 14 [10-9-9-8-8-7-7]: sor-ella-papa-contra-roma-ahora-callar; ens il·lustra l'enfrontament i el conflicte entre les religioses i la institució de l'Església, dins la qual, com era d'esperar, hi ha un debat molt intens (decantat pel rebuig majoritari a l'activitat política de les monges, i per tant favorables a la renuncia dels vots d’aquestes, però molestos pel que consideren una ingerència intolerable). Aquest és el centre del debat, partidaris i detractors de la implicació de les monges en l’activitat política.
De seguida es remarca el caràcter de les seves reivindicacions, ‘social, vida’ (15,16 [7,7]), però directament lligades al procés per la independència, tal i com es dedueix de la següent sèrie: Catalunya-electoral-país-abierta-constituent-davant-procés (17-22,25[6,6,6,5,5,5,5]).
No obstant els mots 'mediàtica,moda’ (23,24[5,5]) apareix com un contrapunt que vol posar en dubte l’autenticitat i possibilitat d’èxit d’aquest procés una vegada la situació es calmi.
*entre parèntesi el lloc que ocupa cada nom segons el nombre de citacions i entre claudàtors el nombre de citacions de cada nom

dijous, 4 de juny del 2015

Anàlisi lexicomètrica: Monges en acció! (1 de 3)

Introducció
El moment excepcional que vivim reflecteix un amalgama de relacions conflictives i de canvi inusuals que han contribuït a trasbalsar especialment l'àmbit polític. La realitat sociopolítica viu un sotrac constant mentre un allau de noves variables incideixen aportant matisos que afegeixen més complexitat, i més dificultat per comprendre la situació actual. Així si l'anomenat 'Procés català' no fos ja un tema suficientment controvertit i rellevant, el calendari electoral contínuament avançat, l'emergència de partits polítics i la fi del bipartidisme són el símptoma inequívoc d'aquest esperit 'fi de segle' tan característic del recent estrenat segle XXI.
Aquesta tempesta perfecta amb l'horitzó d'una crisi econòmica sense precedents propicia l'aparició de fenòmens curiosos, personatges desconcertants, carismàtics, altrament dits populistes. Dins aquest panorama han estat les dones qui han resultat capaces d’escoltar i arreplegar el clam de la societat millor que ningú, recuperant les maneres que la política (masculinitzada i vigorèxica) havia oblidat. És en aquest darrer punt on apareixen dues figures que lliguen perfectament amb la temàtica de l'activisme polític, però també amb la més profunda tradició del país. Però les dones a les quals em refereixo són, fins i tot, i molt més enllà, extraordinàries per diferents motius, són dues dones força mediàtiques, l''ofici' de les quals, no es pot ignorar, és ben particular: les monges Sor Teresa Forcades i Vila (benedictina, fundadora de Procés Constituent) i Sor Lucia Caram (dominica).

(demà la resta)  

dimarts, 19 de maig del 2015

Bloggout!

Contemplar els paisatges de la blogosfera com un escenari on tenen lloc diàlegs i dialèctiques, mecàniques de la societat i la cultura, estratègies del poder econòmic i polític, en general, l'arena de les forces vives. Sumar-se a aquest riu i crear una identitat nova (però em temo que sovint aquest voler només significa 'no tenir', o 'no ser en el lloc').
Escriure un post és ja formar part d'un tipus determinat d'escriptura, un pas endavant que et situa en aquesta construcció col·lectiva, on les bitàcoles són els recursos humans de la xarxa. Una milícia que assumeix la vigilància i l'activisme de la representació individual.
El mateix èxit del blogs evidencia que les narrativitats en la xarxa contribueixen a configurar el sentit del món a través d'allò episòdic, la virtualitat, com a proposta d'una nova identitat. La familiaritat amb la que adaptem qualsevol escenari a la condició de realitat, presentada sota els paràmetres de l'experiència compartida, revela una vegada més l'enorme adaptabilitat de l'individu; i de com més enllà de les ficcions hipertextuals, amb una senzillesa i naturalitat sorprenents, instaurem lògiques que aporten estabilitat, crítiques que no estan destinades a combatre, sinó a la reconfiguració.
Nietzsche va formular amb l'etern retorn el destí de l'individu com un horitzó on el joc sobre l'inici i el final perd la perspectiva. No es pot negar que les manifestacions i expressions a través d'Internet -xarxes socials i blogosfera-, configuren realitats que responen a aquesta idea: l'absoluta absència d'horitzó. I és tan gran la certesa que ningú es planteja la necessitat d'una clausura, perquè en l'actualitat les figures de la reversibilitat es troben representades en el món gràcies a la tecnologia: el seu tropos omniscient és l'actualització.
Actualització que és un avanç de la immortalitat, un destí que només gosem somniar, però que ens avergonyeix admetre, com una cosa bruta. Però no és aquest l'objectiu que tots desitgem, l'actualització del material, del software, del cos i de la ment? Aquesta impossibilitat impregna les xarxes socials, i en part per això no es tanquen blogs, ni pàgines, ni ciberíades que, senzillament, cauen en el corrent. És la imatge final que domina la mitologia escandinava, Jörmundgander la serp fantàstica que rodeja el món delimitant-lo i copsant, alhora, les seves possibilitats i el seu final.

dilluns, 11 de maig del 2015

Cibertext strikes again

Definir primer quines apropiacions del text inspiren l'aparició i independència del cibertext és el propòsit de les explicacions sobre oralitat i escriptura. Quines apropiacions? Sobre la interpretació i la intervenció respectivament; són aquestes dues accions realment subseqüents i alternatives o es produeixen simultàniament? Jo opto per la darrera opció.
El hipertext clàssic de Michael Joyce Afternoon es pot qualificar ja de hipertext modernista amb trets postmodernistes. És una ambiguació demodé. Com quan alguns pregunten entusiasmats als creadors de jocs interactius i es sorprenen veient que aquests són els menys optimistes respecte les possibilitats de les experiències virtuals.
Per què es parla de llibertat quan es parla de texts? Qui té més llibertat, un lector amb una pantalla o amb un llibre a les mans? Tu no tiraràs la pantalla però jo si puc llançar-te el llibre i sortir, marxar, disculpa...ho sento! Saps què? te'l regalo! És teu el llibre.
Ressaltar que moltes d'aquests lectures són ficcions però no narracions, segons Aaerseth el hipertext no és una nova configuració de la narrativa sinó una alternativa...ho és?
Podrien sotmetre el hipertext al test de Turing com a l'escena de Blade Runner. Quants hipertexts coneixes que es comportin com llibres? Quants llibres coneixes que es configurin con hipertexts?
Lectures ergòdiques que no precisen la narrativitat i texts que no ho són. Compte amb la zona de relax on no hi ha narrativitat. És un joc! Gaudeix! De veritat pensen que ens sedueixen col·locant mapes? Au va!
Sense el Text no existiria el Gòlem, ni la capacitat invocadora de presentar durant segles l'oportunitat al caos. Al contrari el hipertext es perd en la il·lusió de voler fer reals les presències dels innombrables. Vol fer aparèixer en l'Ara una estructura on el temps es plega sobre si mateix com un milfulles [el Text], quan aquest s'amara amb una sola gota que impregna del primer al darrer full d'aquest plec.
De moment no es pot superar aquesta estructura al voltant del text que ha estat capaç d'empresonar el coneixement, amb totes les seves imperfeccions. No obstant, ha nascut en aquest captiveri, la literatura, probablement una de les presoneres més belles i arrabassadores, causa de totes les desesperacions...perquè ningú comprèn, com pot ser, que no vulgui traspassar aquest llindar, i desaparèixer.
És aquest darrer pas el que qüestiona la hipertextualitat. El seu repte comença en aquest final.

dimarts, 5 de maig del 2015

Presentació: Ulysses. Immersió, 24 segons [Stephen Dedalus]

Així comença el seu pròleg a l''Ulises' José Mª Valverde 'La mejor manera de leer Ulises sería zambullirse en sus páginas, dejándose llevar por el poderío musical y ambiental de su palabra, y encomendando confiadamente sus oscuridades a la esperanza de una gradual familiarización con la obra'
Quan esdeveniments antics es podien concebre com successos quotidians. Una època on el mite mai es nomenava sinó per inferències que subjugaven i garantien l'ordinalitat. Podem dir que la immersió era el producte d'aquesta tradició literària.
Aquest camí s'accelera fins el vertigen i arriba al zenit de l'autoreferencialitat sota l'esclat de les bombes i les guerres massives. Mai la destrucció havia parlat tant obertament de la condició humana. Un missatge que omet l'esperança del seu diccionari per arreplegar totes les variants de la massacre. Per un balcó de París desfila el cadàver de l'autor, objecte de bromes per part d'una munió de joves al voltant de la figura imponent del jove Buck Mulligan.
Mentrestant, cercant l'obliqua generositat del sexe de Molly, l'hebreu errant cova 24 segons d'una intensitat matisada per l'etanolidíac recorregut dublinès. Després ens comenta: -Amb lliçons inesperades a una edat inapropiada vaig consumir les referències creuades de la immersió. Sabia estar completament perdut. Per moments, fins i tot, vaig planejar l'escomesa personal, la iniciativa, la sortida, l'avenç i el diluvi. Després només la vida. Quant a la interactivitat em va arribar tard. Massa per omplir, sovint només he vist en aquestes proclames una buidor semblant a la que em proclamaven des dels paradisos més distants, però en les quals, no s'escenificava tragèdia ni comèdia, sinó pura representativitat. No volia entrar en aquesta farsa. Ara, finalment dono gràcies de ser prou gran per poder observar com aquestes produccions, aquells jocs que ragen, volten al meu costat. Ja no soc reticent a l'experimentació, senzillament, no tinc por-.