(Arrossegat pel Maelstrom imparable de materials de l'assignatura, voldria trobar un centre de gravetat permanent. Així doncs continuo la recerca de blocs, tinc clar que vull documentar un procés d'activisme en la xarxa, però encara no em decideixo pel tema)
Abstract: Hipòlita, Hipàtia & Hipertext
La Xarxa té totes les semblances, descriu totes les panoràmiques del diluvi, i del paisatge oníric; en un altre moment hauria estat descrit com un riu, o un mar-oceà, una representació d'allò imaginari màgic, perquè no, l'espai perfecte, en expansió constant, atemporal, infinit, profund, liquid. Avalò, o el bosc de Brocelandia, feréstegues superfícies on la intertextualitat teixeix els brodats de la nit. Avui la xarxa és l'espai per atreure un escamot de dones que aposten pels laberints de la hipertextualitat.
Perquè sovint aquests paisatges de la Il·luminació es veuen arrasats per tota mena d'integrismes, les trajectòries que descriuen les ciberfeministes escapen del senderi de la quotidianitat, aparentment. En realitat els seus interessos operen en l'àmbit de la violència que exerceix la societat en la llar, el poblat, la plaça. Aleshores el fòrum és el cenacle de l'abandonament als manaments, l'ètica i la civilització, una perversió que exclou el 50% de la societat humana. En algunes regions a més hi ha una guerra cruenta amb bales, canons, ciència, religió i molta estupidesa.
No vull donar més pistes, és precís que l'individu cerqui per si mateix quina escletxa seguir de reüll, amb complicitat, abans d'endinsar-se en al·lucinacions compartides; perquè al capdavall, som matèria del somni, som viscuts pels somnis. Però jo només volia saber si, somnien les ciberfeministes amb dones elèctriques?
Cercant materials pel projecte de recerca, l'anàlisi lexicomètric, començo amb molt interes la lectura del 'Manifiesto Cyborg' de Donna Haraway.
