Bloggout!

Contemplar els paisatges de la blogosfera com un escenari on tenen lloc diàlegs i dialèctiques, mecàniques de la societat i la cultura, estratègies del poder econòmic i polític, en general, l'arena de les forces vives. Sumar-se a aquest riu i crear una identitat nova (però em temo que sovint aquest voler només significa 'no tenir', o 'no ser en el lloc').

Escriure un post és ja formar part d'un tipus determinat d'escriptura, un pas endavant que et situa en aquesta construcció col·lectiva, on les bitàcoles són els recursos humans de la xarxa. Una milícia que assumeix la vigilància i l'activisme de la representació individual.

El mateix èxit del blogs evidencia que les narrativitats en la xarxa contribueixen a configurar el sentit del món a través d'allò episòdic, la virtualitat, com a proposta d'una nova identitat. La familiaritat amb la que adaptem qualsevol escenari a la condició de realitat, presentada sota els paràmetres de l'experiència compartida, revela una vegada més l'enorme adaptabilitat de l'individu; i de com més enllà de les ficcions hipertextuals, amb una senzillesa i naturalitat sorprenents, instaurem lògiques que aporten estabilitat, crítiques que no estan destinades a combatre, sinó a la reconfiguració.

Nietzsche va formular amb l'etern retorn el destí de l'individu com un horitzó on el joc sobre l'inici i el final perd la perspectiva. No es pot negar que les manifestacions i expressions a través d'Internet -xarxes socials i blogosfera-, configuren realitats que responen a aquesta idea: l'absoluta absència d'horitzó. I és tan gran la certesa que ningú es planteja la necessitat d'una clausura, perquè en l'actualitat les figures de la reversibilitat es troben representades en el món gràcies a la tecnologia: el seu tropos omniscient és l'actualització.

Actualització que és un avanç de la immortalitat, un destí que només gosem somniar, però que ens avergonyeix admetre, com una cosa bruta. Però no és aquest l'objectiu que tots desitgem, l'actualització del material, del software, del cos i de la ment? Aquesta impossibilitat impregna les xarxes socials, i en part per això no es tanquen blogs, ni pàgines, ni ciberíades que, senzillament, cauen en el corrent. És la imatge final que domina la mitologia escandinava, Jörmundgander la serp fantàstica que rodeja el món delimitant-lo i copsant, alhora, les seves possibilitats i el seu final.