Absaló, Absaló!

Com que la nostra experiència es veu alterada per la tirania de les condicions, de l'ambient i les ocasions, no trobo inadequat començar aquest post parlant d'una sèrie de dubtes inconnexes que m'assalten després de la lectura dels texts proposats a la darrera proposta -i tinc la sensació que aquí alguna cosa transcendental reverteix en nosaltres- per part del nostre consultor de l'assignatura. Una petita mostra:

1. Per què la industria dels videojocs s'adreça als adolescents? El terme adolescent és un neologisme. Fa 100 anys no existia, es passava de la infància a l'edat adulta segons les necessitats de l'experiència, que marcava la pauta de les transformacions de l'individu al llarg de la vida. I què representa l'anunciada posada en marxa d'aquest atac al cim de la nova narrativa hipertexual sinó una projecció que pretén conquerir un espai reservat a les empreses col·lectives? Potser una nova formulació de l'individu dins els límits de la indefinició seguint el model de la innovació tecnològica. Una elongació en el nínxol dels nous materials que semi-condueix la nostra condició.

2. Va crear la impremta una necessitat de texts qüestionant-se el mateix suport escrit i la nova naturalesa que aquests haurien d'instaurar per no donar pas al discurs de la ficció narrativa? És a dir si els relats que van eclosionar després de la impremta són o no conseqüència d'aquesta, o formaven part d'un llegat ocult que esperava l'aparició de noves propostes d'expressió? I també, parlem de narrativa quan parlem de hipertextualitat?

3. Una trobada inesperada, no pas res nou, sinó una idea que ja existia. Allò que fins fa poc no podia dir, perquè era presoner de les categories que manlleven la ignorància per camins trillats, finalment clou amb la descoberta d'una dialèctica profunda. Potser per fer palesa la rotunditat de l'afirmació clàssica que diu 'els rius profunds fan poc soroll', però molt probablement perquè encara guardava certa ingènua apetència per les troballes inesperades; el cert és que la lectura del fragment 'Las nuevas fronteras de la literatura: la narrativa electrónica' m'ha alliberat, momentàniament (de la mateixa manera que manifestem alegria quan ens trobem amb un amic que fa molt temps no veiem, però ràpidament es palesa que aquella amistat, no era tan gran, i després ens quedem una mica decebuts, amb la vida, i la jutgem cruel).

Així doncs, llegint les darreres aportacions, faig meva la qüestió que planteja Domingo Sánchez-Mesa Martínez, la dialèctica immersió-interactivitat, com un preludi que pot mostrar-me (però no necessàriament, que tot preludi és només una promesa) un debat arrelat en les simes de la narrativitat i la ficció, reialme d'allò imaginari.