Presentació: Ulysses. Immersió, 24 segons [Stephen Dedalus]

Així comença el seu pròleg a l''Ulises' José Mª Valverde 'La mejor manera de leer Ulises sería zambullirse en sus páginas, dejándose llevar por el poderío musical y ambiental de su palabra, y encomendando confiadamente sus oscuridades a la esperanza de una gradual familiarización con la obra'

Quan esdeveniments antics es podien concebre com successos quotidians. Una època on el mite mai es nomenava sinó per inferències que subjugaven i garantien l'ordinalitat. Podem dir que la immersió era el producte d'aquesta tradició literària.

Aquest camí s'accelera fins el vertigen i arriba al zenit de l'autoreferencialitat sota l'esclat de les bombes i les guerres massives. Mai la destrucció havia parlat tant obertament de la condició humana. Un missatge que omet l'esperança del seu diccionari per arreplegar totes les variants de la massacre. Per un balcó de París desfila el cadàver de l'autor, objecte de bromes per part d'una munió de joves al voltant de la figura imponent del jove Buck Mulligan.

Mentrestant, cercant l'obliqua generositat del sexe de Molly, l'hebreu errant cova 24 segons d'una intensitat matisada per l'etanolidíac recorregut dublinès. Després ens comenta: -Amb lliçons inesperades a una edat inapropiada vaig consumir les referències creuades de la immersió. Sabia estar completament perdut. Per moments, fins i tot, vaig planejar l'escomesa personal, la iniciativa, la sortida, l'avenç i el diluvi. Després només la vida. Quant a la interactivitat em va arribar tard. Massa per omplir, sovint només he vist en aquestes proclames una buidor semblant a la que em proclamaven des dels paradisos més distants, però en les quals, no s'escenificava tragèdia ni comèdia, sinó pura representativitat. No volia entrar en aquesta farsa. Ara, finalment dono gràcies de ser prou gran per poder observar com aquestes produccions, aquells jocs que ragen, volten al meu costat. Ja no soc reticent a l'experimentació, senzillament, no tinc por-.