Definir
primer quines apropiacions del text inspiren l'aparició i
independència del cibertext és el propòsit de les explicacions
sobre oralitat i escriptura. Quines apropiacions? Sobre la
interpretació i la intervenció respectivament; són aquestes dues
accions realment subseqüents i alternatives o es produeixen
simultàniament? Jo opto per la darrera opció.
El
hipertext clàssic de Michael Joyce Afternoon es pot
qualificar ja de hipertext modernista amb trets postmodernistes. És
una ambiguació demodé. Com quan alguns pregunten entusiasmats als
creadors de jocs interactius i es sorprenen veient que aquests
són els menys optimistes respecte les possibilitats de les
experiències virtuals.
Per
què es parla de llibertat quan es parla de texts? Qui té més
llibertat, un lector amb una pantalla o amb un llibre a les mans? Tu
no tiraràs la pantalla però jo si puc llançar-te el llibre i
sortir, marxar, disculpa...ho sento! Saps què? te'l regalo! És teu el
llibre.
Ressaltar
que moltes d'aquests lectures són ficcions però no narracions,
segons Aaerseth el hipertext no és una nova configuració de la
narrativa sinó una alternativa...ho és?
Podrien
sotmetre el hipertext al test de Turing com a l'escena de Blade
Runner. Quants
hipertexts coneixes que es comportin com llibres? Quants llibres
coneixes que es configurin con hipertexts?
Lectures
ergòdiques que no precisen la narrativitat i texts que no ho són.
Compte amb la zona de relax on no hi ha narrativitat. És un joc!
Gaudeix! De veritat pensen que ens sedueixen col·locant mapes? Au
va!
Sense
el Text no existiria el Gòlem, ni la capacitat invocadora de
presentar durant segles l'oportunitat al caos. Al contrari el
hipertext es perd en la il·lusió de voler fer reals les presències
dels innombrables. Vol fer aparèixer en l'Ara una estructura on el
temps es plega sobre si mateix com un milfulles [el Text], quan
aquest s'amara amb una sola gota que impregna del primer al darrer
full d'aquest plec.
De
moment no es pot superar aquesta estructura al voltant del text que
ha estat capaç d'empresonar el coneixement, amb totes les seves
imperfeccions. No obstant, ha nascut en aquest captiveri, la
literatura, probablement una de les presoneres més belles i
arrabassadores, causa de totes les desesperacions...perquè ningú
comprèn, com pot ser, que no vulgui traspassar aquest llindar, i
desaparèixer.
És
aquest darrer pas el que qüestiona la hipertextualitat. El seu repte
comença en aquest final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada