El moment
excepcional que vivim reflecteix un amalgama de relacions conflictives i de
canvi inusuals que han contribuït a trasbalsar especialment l'àmbit polític. La
realitat sociopolítica viu un sotrac constant mentre un allau de noves
variables incideixen aportant matisos que afegeixen més complexitat, i més
dificultat per comprendre la situació actual. Així si l'anomenat 'Procés
català' no fos ja un tema suficientment controvertit i rellevant, el calendari
electoral contínuament avançat, l'emergència de partits polítics i la fi del
bipartidisme són el símptoma inequívoc d'aquest esperit 'fi de segle' tan
característic del recent estrenat segle XXI.
Aquesta
tempesta perfecta amb l'horitzó d'una crisi econòmica sense precedents propicia
l'aparició de fenòmens curiosos, personatges desconcertants, carismàtics,
altrament dits populistes. Dins aquest panorama han estat les dones qui han
resultat capaces d’escoltar i arreplegar el clam de la societat millor que
ningú, recuperant les maneres que la política (masculinitzada i vigorèxica)
havia oblidat. És en aquest darrer punt on apareixen dues figures que lliguen
perfectament amb la temàtica de l'activisme polític, però també amb la més
profunda tradició del país. Però les dones a les quals em refereixo són, fins i
tot, i molt més enllà, extraordinàries per diferents motius, són dues dones
força mediàtiques, l''ofici' de les quals, no es pot ignorar, és ben
particular: les monges Sor Teresa Forcades i Vila (benedictina, fundadora de Procés Constituent) i Sor Lucia Caram (dominica).
(demà la resta)
(demà la resta)
Encara serà que les dones sí escoltem, contra els acudits fàcils masclistes, i per això han escoltat millor el clam social ;-)
ResponEliminaAra seriosament, molt bon tema. El trobo genial i diferent.
Sobre les "monges", només dir que m'encanta Sor Lucia Caram!! La segueixo pel Twitter i n'he escoltat entrevistes i trobo que és una persona autèntica: "al blanc, blanc; i al negre, negre", sense pèls a la llengua i amb uns ideals i valors molt clars i pels quals no dubta lluitar. Un bon referent a tenir en compte
Dones transgressores a les quals s'està sotmetent a tota una projecció simbòlica que té molt i molt de patriarcal i que el poder mira de reüll una mica incrèdul, doncs encara es regeix pels vells paràmetres de l'autoritat masculina. Les ordes religioses femenines encara arrosseguen el prejudici de la vida retirada i la clausura entre els sectors més conservadors (que són molts) de la societat. Em sembla una molt bona opció de treball.
ResponEliminaDiana, quan he llegit el teu post d'aquest matí vaig estar a punt d'incloure una cita en la meva introducció, perquè de fet el meu tema inicial era el 'ciberfeminisme'. Si,fins ahir, quan em va tornar la lucidesa i em vaig dir: que carall m'importa el moviment cyborg quan tenim dues dones extraordinàries, a sobre monges, que estan en ple ull de l'huracà mediàtic...elles són activistes integrals, així doncs deixat estar!
ResponEliminaQuim, coincidim tots tres que és molt injust el judici contra aquestes dues lluitadores que al capdavall no fan més que 'predicar' amb l'exemple!
Bé demà publicaré la resta, les conclusions que he tret són força significatives i si, com veniu a dir tots dos, té bastant importància el fet que siguin dones, un greuge que ni la jerarquia eclesiàstica ni els conservadors, però pitjor encara, molts progres, no poden perdonar...el què?
En fi, quin pais!
Doncs, Jordi, personalment m'agrada molt més aquest tema que no el ciberfeminisme.
ResponEliminaEn Jordi Basté, a Els Matins de RAC1, va entrevistar, via telefònica, a Sor Lucia Caram just abans de les eleccions arran de la nota de premsa que havia sortit a on es deia que li havien "cridat a files" des del Vaticà.
Entre moltíssimes coses interessants va dir una veritat com una catedral i que ara comenteu tots dos: els monjos tenen el seu propi sistema d'eleccions, ja sabem que estan jerarquitzats i el bisbe de torn al capdavant. Però, Sor Lucia es queixava que a les monges (dones) no les deixaven arribar a càrrecs jeràrquics alts i que estaven sota el "comandament" d'homes.
No sé si es pot escoltar de nou perquè la van trucar en mig de la tertúlia que fa en Basté cada dia al matí, a la ràdio, però seria per tornar a escoltar. Genial
Doncs Jordi, també trobo molt encertat i interessant la temàtica de la teva anàlisi. Fins i tot és interessant de comparar-la amb la resta de l'estat espanyol, on no hi ha referents d'aquestes tres monges sense pèls a la llengua i amb actitud combativa. L'Església catòlica catalana s'ha desmarcat sempre ideològicament de plantejaments encarcarats, tot i els "fregats" i "carícies" que hi ha per dins, i que coneixo personalment per haver parlat amb alguns jesuites.
ResponEliminaGràcies Ricard, la veritat és que al principi estava bloquejat amb el ciberfeminisme...i no t'adones que per sort o per desgràcia l'actualitat que vivim a casa nostra és de lluny molt més interessant.
ResponEliminaCom dius l'església catalana té un altre tarannà, entre d'altres per la seva tradició allunyada de la jerarquia, amb una vocació (i faig servir aquest terme amb tota la seva significació humana) clarament proïsta.