Contextes
Fent
ús de l'eina Concordance
es posa en evidència el caràcter crític de la política
assetjada per les intervencions 'no autoritzades', però també es fa
evident la necessitat de contextualitzar el moment polític i la seva
excepcionalitat, la pèrdua de credibilitat dels partits tradicionals
esperona l'activisme i la participació ciutadana, on molts
col·lectius religiosos s'han manifestat històricament d'una manera
activa.
Com
es posa de relleu amb monja,
monges,
Església
hi
ha una identificació entre les monges i el procés català i la
corresponent reacció i enfrontament amb l’Església (identificada
amb l’estat espanyol, la jerarquia, el poder conservador). En el
cas de Lucia Caram s'afegeix la xenofòbia, constatant que les
reaccions contra les monges activa les passions més baixes.
El
caràcter social de les reivindicacions es barreja, torna a aparèixer
la crítica contra Sor Lucia pel seu origen estranger.
Les
monges estan molt lligades al territori i al procés de
independència.
Conclusions
Opinions
molt enfrontades i polaritzades al voltant de la participació activa
en política d'aquestes dues monges -sovint ultrapassant els límits
del mer debat polític-, reflecteixen la manca de cultura democràtica
en aquest país d'una societat que es vanta de moderna. Resumint,
aquells que es mostren favorables tendeixen a valorar el treball
social molt positivament i majoritàriament accepten la participació
en política per part d'ambdues monges. Contràriament els més
crítics afirmen la incompatibilitat entre l'exercici de la religió
i la pràctica política. S'ha de palesar que les crítiques (i fins
i tot nombroses amenaces físiques) provenen del sectors religiosos i
polítics més conservadors -potser pel sentiment de 'traïció' a la
seva condició sumant-se a les reivindicacions polítiques d'un
moment tant excepcional com el que es viu a Catalunya, marcadament
social i progressista-.
La
meva resposta a aquests darrers és obvia, potser no es fica en
política l’Església quan pressiona per les polítiques que
considera afins a la seva ideologia, o no feia política clarament
orientada al sector més recalcitrant el cardenal Rouco Varela? No és
política estar en contra de l'avortament o del matrimoni de gais i
lesbianes en una societat laica? No hi cap dubte que contràriament a
la dita 'el que és del Cèsar' l'Església sempre ha participat en
política (i si no de què Franco sota pal·li?) perquè és una
institució que forma part de la societat i per tant, de la política,
on conjuga ideologia, interessos, etc.
Un
altre punt important seria considerar si la condició de dones de les
dues religioses no contribueix d’una banda a 'agreujar' el que ja
sembla intolerable als sectors més intransigents i conservadors, que
desitjarien que ambdues es dediquessin a les labores
própias de su condición,
però al mateix temps pot incrementar el sentiment de simpatia dels
sectors més progressistes, tot sigui dit, no necessàriament sempre
laics, fent que la crispació i la polarització siguin encara més
evidents.
Webigrafia
Monges
i polítics,
Xavier Ginesta, el Periódico, Opinió.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/monges-politics-4212001
[Consulta:02,06,2015]
Forcades
defensa que les monges facin política i critica la “ingerència a
la llibertat d'expressió” de Fernández Díaz,
Laia Vicens Vic, Ara, Política.
http://www.ara.cat/politica/Forcades-ingerencia-dexpressio-Fernandez-Diaz_0_1360664237.html
[Consulta:02,06,0215]
El
Vaticano examino el activismo de las monjas Caram y Forcades,
Enric Juliana, Josep Playá Maset, La Vanguardia, Política,
http://www.lavanguardia.com/politica/20150519/54431324977/vaticano-examina-activismo-monjas-caram-forcades.html
[Consulta:02,06,2015]
Catalunyareligió.cat,
L'actualitat religiosa des de Catalunya
https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/roba-estesa/monges-en-campanya-191698
[Consulta:02,06,2015]
El
bloc d'en Ramon Bassas, Militància, sensacions i apunts de ruta
http://ramonbassas.blogspot.com.es/2012/07/les-monges-estan-de-moda.html
[Consulta:02,06,2015]
Lucia
Caram ‘apela a Roma’ en una carta abierta al Papa,
Juan Rubio, La Vanguardia, Blogs.
http://blogs.lavanguardia.com/atrio/2015/05/23/lucia-caram-apela-a-roma-en-una-carta-abierta-al-papa-68692/
[Consulta:04.06.2015]
Ben encertat la teva anàlisi i conclusió. L'Església es fica en política "d'amagatotis" i de seguida amaga la mà quan li recriminen que, evidentment, està provocant i formant opinió pública respecte als temes que els afecten directament (i d'altres que no tant però també hi fiquen cullarada). I també crec que la condició de dona monja, una clara transgressió masclista de l'Església, encara fa aixecar més de la cadira a bisbes i cardenals que les voldrien tenir ben tancadetes i calladetes dins el seu monestir.
ResponEliminaM'ha agradat molty l'enfoc que has doant al treball i molt bona idea de treball. La veritat es que fisn fa no masses anys, no política i esglésai que això no va independentment, sinó monges i política si que engloba un nou format molt interessant per estudiar. I més dins de casa nostra!!!!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris! De fet quan es llegeixen les crítiques allò que surt a la superfície són una sèrie de prejudicis de classe monumentals.
ResponEliminaÀnims que ja ens queda poc per gaudir de les vacances!
En resum, Déu és bo, Déu és masculí.
ResponEliminaJajajajaja. Si, realment no hi ha dubte: Déu és un mascle totpoderós, així ens va...
Eliminajajajaja Quim, bona conclusió, tot i discutible :-P
EliminaEnhorabona Jordi,
ResponEliminaPenso que has reblat el clau en clau de gènere i, per més inri, de dones religioses que treballen a les trinxeres i no com s’ha dit en el bloc del tarannà que ha pres el Sr. Rouco . Bé. De fet actua bé: predicar (per ell) la caritat cristiana. http://elpais.com/elpais/2015/04/17/videos/1429282194_753487.html
Ho has brodat.
Rosa Bassas
http://rosabassas.blogspot.com.es/
Gràcies Rosa, de veritat! És que em fa la sensació que sovint es tracten problemes les causes dels quals no es poden dir, en aquest cas, el masclisme evident vers unes dones que lideren un procés que il·lusiona a la societat civil, perquè ens fa creure que podem canviar les coses. Així doncs que siguin dones, i per més inri, monges, atia tots els atavismes i les intransigències. La feina d'aquests religiosos, siguin homes o dones, al peu del carrer només hauria de rebre suports i homenatges. Però ja se sap...
ResponEliminaGràcies i ànims que ja ens queda poc!
Molt bon anàlisi Jordi i boníssimes conclusions. Totalment d'acord.
ResponEliminaA mesura que anava llegint pensava "el problema és que són dones" i també ho has acabat dient. Especialment a Madrid, els bisbes, i Rouco al capdavant, estan fent campanya política constantment, inclòs quan no són temes que podríem dir "de fe o religiosos". I, si no ho fan directament, utilitzen la Cope i "personatges" molt discutibles...
De fet, al llarg de la història, l'Església Catòlica Apostòlica Romana ha fet política, així s'entén que hagin arribat a tenir el poder que han tingut.
Suposo que ja hauràs escoltat o llegit que la Forcadas deixa els hàbits i es passa al primer front polític.... Haurà estat la única manera?
No és just que hagin d'escollir
Ha estat un veritable plaer seguir i llegir el teu blog. Moltes felicitats
Moltes gràcies Diana, que tinguis bons estudis i unes millors vacances!
ResponElimina