Anàlisi lexicomètrica: Monges en acció! (2 de 3)

Procediment:

Dues dones singulars situades en ple ull de l'huracà polític actual. Després de les eleccions del passat 24 de maig, quan les dinàmiques del pactisme s'imposen sobre la desintegració del bipartidisme, sembla obligat decantar-se. I per suposat aquestes dones valentes ho han fet, tot i les 'reprimendes' del Vaticà i amenaces de tot tipus.

Així vull destriar a través d'uns quants articles d'opinió de les versions digitals dels diaris Ara, La Vanguardia i El Periódico, així com un parell de posts del bloc Catalunyareligio.cat i del socialista Ramon Bassas, una qüestió que em sembla seminal: monges en política, si o no, i per què?

El programari utilitzat pel consultor Joan Campàs, l'’AntConc 3.4.3w ‘desenvolupat per Laurence Anthony ha esdevingut una eina molt útil i de fàcil ús, una vegada es configuren els paràmetres necessaris.

El resultat de la unió de textos i la Wordlist corresponent ha estat aquest:

	Word types: 1464
	noms	freqüència
1	monja, monges	29
2	Forcades	24
3	política	23
4	Caram	20
5	església	15
6	Lucía	14
7	Teresa	11
8	sor	10
9	ella	9
10	papa	9
11	contra	8
12	roma	8
13	ahora	7
14	callar	7
15	social	7
16	vida	7
17	Catalunya	6
18	electoral	6
19	país	6
20	abierta	5
21	constituent	5
22	davant	5
23	mediàtica	5
24	moda	5
25	procés	5

Comentari

Una primera impressió dels resultats obtinguts ens adverteix de certa coherència interna en la seqüència de noms. És obvi que la personalització és el tema principal d’aquest resultat, per la qual cosa esdevé normal que els noms i cognoms de les dues protagonistes siguin els més citats en les primeres posicions (2,4,6,7 [24,20,14,11,9]*), però entre aquests ja es barregen els termes en conflicte, monges i política, (1,3 [29,23]) fent referència al tema cabdal, accentuat per la proximitat del procés electoral previ als comicis del 24 de maig.

A continuació una sèrie que crec és prou significativa, de les posicions 8 a 14 [10-9-9-8-8-7-7]: sor-ella-papa-contra-roma-ahora-callar; ens il·lustra l'enfrontament i el conflicte entre les religioses i la institució de l'Església, dins la qual, com era d'esperar, hi ha un debat molt intens (decantat pel rebuig majoritari a l'activitat política de les monges, i per tant favorables a la renuncia dels vots d’aquestes, però molestos pel que consideren una ingerència intolerable). Aquest és el centre del debat, partidaris i detractors de la implicació de les monges en l’activitat política.

De seguida es remarca el caràcter de les seves reivindicacions, ‘social, vida’ (15,16 [7,7]), però directament lligades al procés per la independència, tal i com es dedueix de la següent sèrie: Catalunya-electoral-país-abierta-constituent-davant-procés (17-22,25[6,6,6,5,5,5,5]).

No obstant els mots 'mediàtica,moda’ (23,24[5,5]) apareix com un contrapunt que vol posar en dubte l’autenticitat i possibilitat d’èxit d’aquest procés una vegada la situació es calmi.

*entre parèntesi el lloc que ocupa cada nom segons el nombre de citacions i entre claudàtors el nombre de citacions de cada nom