Un final poc hipertextual?

En un episodi de la sèrie The Knick (l’acció es desenvolupa en els començaments del segle XX a Nova York dins l’àmbit d’un famós hospital del moment, el Knickerboxer) un personatge assegura convençut viure l’època d’allò ‘invisible’, en referència a la implantació de l’electricitat en tots els àmbits, i a recer d’aquest monumental descobriment, l’augment imparable d’invents rellevants, com per exemple, els aparell de raigs X (en aquest cas la seva aplicació a la medicina esdevé un avenç incomparable).

Si haguessin de resoldre la mateixa escena en la nostra època, sens dubte hauríem d’afirmar que només l’aparició i desenvolupament de la Xarxa i les seves aplicacions ulteriors al món del coneixement i l’empresa constitueixen un moment semblant -o potser superior en importància-, atesa la difusió d’abast planetari de Internet (tot i que al respecte d’ambdós cassos es poden oferir un bon grapat d’objeccions que no constitueixen més que aspectes circumstancials –significatius però no determinants- per invalidar la importància cabdal dels escenaris virtuals dins els aspectes més significatius de l’individu en l’actualitat).

Hi ha molts debats al voltant d’aquesta darrera implicació en el paper que juguem en torn a aquesta nova presa de consciència que sembla deduir-se del paper actiu que les xarxes socials exerceixen en la configuració de les noves identitats del futur. Quan de fet s’ha volgut veure l’adaptació de la literatura a la ficció hipertextual, es podria dir, s’han ignorat certs pressupostos al voltant dels canvis de paradigmes: aquests no signifiquen mai una simple revisió d’un model sinó una completa transformació ‘orgànica’ d’un tot, del qual només certes despulles es conserven, en un procés de reaprofitament que no obeeix més que a la necessitat (del darrer esglaó d’aquella escala, abans del darrer salt amunt, prèvia una puntada a l’escala que cau i desapareix, així la ficció hipertextual juga aquest paper).

Les ficcions en l’actualitat es preparen pel retrobament amb els aspectes que configuren la realitat en un estadi final, nou: el de la ment hipertextual. Un escenari que treballa en la tecnologia de la modificació del cos i la ment com a ‘eines’ del joc virtual. Aquest terme, cada vegada més adaptat a les noves condicions, acabarà significant un pla més en l’escenari de la nostra realitat, allò virtual esdevindrà un plus a la mateixa vida (per exemple les aplicacions a la medicina amb els implants tecnològics en xarxa amb estímuls cerebrals). 
Però en l’actualitat ja s’està treballant en altres àmbits, per exemple, amb ‘núvols’ d’emmagatzematge mentals i la implantació de nano-robots que activen el seu funcionament amb els estímuls cerebrals. Aquesta tecnologia significarà el motor del canvi a través d'un salt conceptual sense precedents que integrarà les il·luminacions dels territoris inexplorats d’inicis del segle XX arran l’electricitat, junt amb l’expansió de les xarxes del XXI, per endinsar-nos més enllà dels límits de la dissolució de l'individu, en el territori inexplorat de la nova consciència del futur.