Un episodi de
l'Odissea d'Homer, quan Odisseu per escapolir-se del voraç - i cec - gegant
Polifem, diu anomenar-se 'Ningú' i així quan la resta de companys gegants es
sumen a la recerca dels (acollonits) grecs, amagats entre un oportú ramat,
pregunten: - qui t'ha fet això Polifem? - ell respon (pobre ignorant) - ha
estat Ningú! - ells es miren i pensen (aquest ximple s'ha auto-lesionat o anava
tant mamat que no sap ni com s'ho ha fet això...!).
Mentrestant els
grecs, cada vegada en un número més petit, s'escapen gràcies a les argúcies
d'Odisseu, un paio enginyós de mena.
Aquí acaba la
història i comença la meva explicació d'aquest mot amb el qual m'identifico en
la xarxa: Nikto - res, 4 pàgines sobre bicicletes i prou-, que és un advervi rus
que significa 'ningú'. És una manera rebuscada i inútil de incidir en la
personalitat amagada de la virtualitat, i si a més afegeixes la desconeixença
de l'idioma de Tolstoi...constitueix un exercici de doble ocultació totalment
infructuós, estèril si voleu. Però hi ha una manera millor de penetrar en els
abismes de la hipertextualitat que renunciar al llast de l'autoria i la
individualitat?
