Suposo que afirmar
que sempre he refusat dels blocs i les pàgines personals (no tinc Facebook) pot
semblar tant estúpid com aquells que dient que no tenen televisió esperen
l'admiració i aprovació dels seus congèneres (són doblement estúpids perquè el
que provoquen és el contrari: un rebuig generalitzat, un enuig sord i
persistent).
No és aquesta ni
molt menys la meva intenció. Tampoc afirmaré que la causa sigui no tenir res a
aportar, entre d'altres, això podria induir a pensar que aquells que
capitanegen les pàgines personals són els més interessants i intel·ligents de
tots.
Senzillament, em fa
molta mandra, i ara si que estic segur que més d'un em comprendrà, tot i no
estar d'acord. Però al mateix temps també amb molta raó, deixarà de llegir
això. Ho comprenc i fins i tot el felicito!
Si malgrat tot això segueixes
llegint, bé, suposo que estaràs amb mi, és a dir, no pots ser cap altre que un
estudiant de la UOC, concretament matriculat en 'Escriptures hipertextuals',
empès pel nostre extremadament actiu i encoratjador consultor, Joan Campàs
Montaner.
Doncs, jo he acabat de llegir-te perquè, apart de ser companya teva en aquesta assignatura, m'hi he sentit identificada en part.
ResponEliminaJo sí sóc usuària d'algunes aplicacions com Facebook, Twitter o Instagram, però no sóc gens constant. Una setmana hi puc entrar perquè em ve de gust o s'està parlant d'algun tema que m'interessa i, després, estar dues setmanes sense treure-hi el nas, o més ben dit, els ulls perquè em fa mandra.
Per a mi, com moltes altres coses, i agafa't en la seva mesura, m'agraden i els hi arribo a trobar la seva utilitat. Però, també entenc que per a altres no siguin el suficientment atractives.
Contra gustos no hi ha res escrit
Hola Diana!
EliminaÉs com gairebé tot una qüestió de prioritats oi? El poc temps que em queda (treballar i estudiar a banda d'una família amb nens i animalons varis) el dedico al ciclisme. Però tot i això reconec que això pot ser positiu, ens coneixem una mica més, sortim de la 'zona de comfort' (almenys jo) i ens 'exposem' en la blogosfera.
Tot plegat no acabo de veure allò de la hipertextualitat, però em sembla que el tema dels blocs donarà per moooolt.
Salutacions
Comparteixo la visió de la Diana: els blogs i xarxes socials són una eina de comunicació dels nostres temps, però que no ha de ser substitutiva d'altres o no ens ha de manllevar res que ja no tinguessim. Tot amb mesura és positiu i aquest aspecte també és aplicable en el temps que dediquem a allò que ens motiva o ens millora com a persones.
ResponElimina