Ara
que està de moda parlar de la impossibilitat del discurs de gran
recorregut, del gran relat que és referència d'una cultura, la
humana, i de l'arribada de les narratives autoreferenciades, com per
exemple l'hipertext, no estaria de més parar atenció a la frase
atribuïda a Marx1 sobre el paper d'alemanys i francesos en la
Revolució Francesa.
L'explicació de l'epifenomen de la contemporaneïtat (postindustrial, postmodern, posthistòric) en si mateix és un gran relat hipereferencial que desemboca en el nostre gran text sapiencial: la nostra Bíblia negra. O també podríem parlar d'una declaració lenta, a l'alemanya -com diria Thomas Mann- sobre un procés que suposa, abans de res, el darrer impuls asimètric d'una revolució industrial amb els paràmetres de les noves tecnologies del segle XXI.
Perquè si s'entenen els processos de l'era de la informació com una resposta intel·ligent (una reacció al 'problema') que obeeix a raons geoestratègiques, com s'expliquen les anomalies d'aquesta malformació congènita que alimenta desigualtats cada vegada més insalvables?
Que la tecnologia2 i les seves realitzacions han esdevingut formes de dominació i control al mateix temps que eines per la millora en les condicions generals de vida d'una bona part (i per tant insuficient) de la humanitat, no pot sinó portar-nos a la reflexió sobre la Revolució francesa, i la frase atribuida a Marx, adaptada al nostre temps: si 'ells' van pensar la 'tecnologia', ens correspón a nosaltres 'fer la tecnologia'.
L'explicació de l'epifenomen de la contemporaneïtat (postindustrial, postmodern, posthistòric) en si mateix és un gran relat hipereferencial que desemboca en el nostre gran text sapiencial: la nostra Bíblia negra. O també podríem parlar d'una declaració lenta, a l'alemanya -com diria Thomas Mann- sobre un procés que suposa, abans de res, el darrer impuls asimètric d'una revolució industrial amb els paràmetres de les noves tecnologies del segle XXI.
Perquè si s'entenen els processos de l'era de la informació com una resposta intel·ligent (una reacció al 'problema') que obeeix a raons geoestratègiques, com s'expliquen les anomalies d'aquesta malformació congènita que alimenta desigualtats cada vegada més insalvables?
Que la tecnologia2 i les seves realitzacions han esdevingut formes de dominació i control al mateix temps que eines per la millora en les condicions generals de vida d'una bona part (i per tant insuficient) de la humanitat, no pot sinó portar-nos a la reflexió sobre la Revolució francesa, i la frase atribuida a Marx, adaptada al nostre temps: si 'ells' van pensar la 'tecnologia', ens correspón a nosaltres 'fer la tecnologia'.
1 'La Revolució la van fer els francesos, però la van pensar els alemanys'.
No veig la tecnologia com forma de dominació, sinó més aviat com una eina al servei de certes ideologies. Els mitjans tecnològics actuals permeten fer les coses que, fa un segle, eren inimaginables, però també, com diu la darrera cita, per bo o per dolent
ResponEliminaSegons el meu parer totes les ideologies ho són en funció a 'f'. La tecnologia és el mitjà que pot fer-se servir per excloure i controlar, cosa que succeeix quan per exemple aquesta no arriba a tothom o ho fa de forma asimètrica. No tinc ni filies ni fòbies a la tècnica, però que a nosaltres ens proporcioni un munt d'avantatges no vol dir que sigui 'neutra', com de fet diu la cita al peu de M. Kranzberg.
ResponElimina